els meus textes

Hola, et vull demanar que m’escoltis, avui més que mai necessito la teva atenció i que no em tallis. He vingut amb un regal, un regal que, pel moment que estem vivint, sé que no t’agradarà rebre, ni el regal, pel que significa, ni el seu color. No et faré pensar ni gens ni mica, no cal que obris el paquet , és un mocador... un mocador ... verd. Ja sé, com t’he dit, que conec els teus gustos i el verd no t’agrada no és el teu color preferit ni de lluny, si... puc llegir dins dels teus ulls que no entens el perquè l’escollit i voldria explicar-ho sense utilitzar massa temps, ja saps que no en tenim per perdre. Des de fa dies que estem dins d’una nova situació que hem de superar i hem de fer-ho junts, com hem viscut els darrers 35 anys, amb la mateixa il·lusió que teníem en els viatges, on sabíem al lloc que   anàvem però no les experiències que viuríem, com hem viscut el naixement dels nostres fills i tot el  que  ells ens han aportat, bo i no tant bo, com hem anat sup...

PAS TISSETS RAONAMENT HISTÒRIC Cap els anys 60 la majoria de les famílies treballadores havien de comptar amb ajut extern  els dies de festa escolar, a la majoria ens desplaçaven als pobles de les nostres famílies  perquè tinguessin cura de nosaltres en un entorn més lliure. En el meu cas “el meu poble” era Benicarló, al nord de Castelló , a la comarca del Baix Mestrat. Enllà estava i està la meva família. Com cada cosa té la seva història , aquesta recepta la situo a Setmana Santa , llavors aquelles dates eren grises, no havia musica , tret de la musica religiosa, ni televisió, ni llocs d’oci oberts... tot tornava a la vida el Diumenge de Pasqua. Mentre aquest ambient trist regnava, les famílies preparaven el Diumenge de Gloria o Pasqua, reunint-se per fer les Mones, un tortell de pac de pessic amb un ou dur al mig, i tres o quatre tipus de postres diferents que es podien gaudir aquell dia o el dilluns de Pasqua, que el jovent amb tractors anaven a fer, el que ara anomenaríem...

Vaig néixer al Poblenou i sempre he estat lligat al barri, vinc d’una família obrera i des dels 14 anys he estat treballant, fins ara que he aconseguit una mes que merescuda jubilació, el fet de treballar des de tant jove va fer que els estudis sempre fossin nocturns i ara que tinc la oportunitat he volgut fer una formació per gust i sense estres. Pel que fa al menjar a la infantessa els tipus de menjar sempre han estat mediterranis “pobres”, la meva família per ambdues parts venien de Castelló , concretament Benicarló, Vinaròs i Alcalà de Xivert, es per això que molt del que menjava estava impregnat d’aquella terra i molts records els tinc associats a ella… paelles, morralla freixeda, galeres, suquets de peix i molts d’altres catalans com esculleda amb carn d’olla, escudella barrejada, botifarra amb seques, etc., però tot amb un toc del Baix Maestrat. He pogut aportar dos receptes familiars espero que les gaudiu tant com jo, Crema de Sant Josep i Pastissets. És curiós que sent jo peti...