text amb els records d'un altre recepta

PASTISSETS RAONAMENT HISTÒRIC

Cap els anys 60 la majoria de les famílies treballadores havien de comptar amb ajut extern  els dies de festa escolar, a la majoria ens desplaçaven als pobles de les nostres famílies  perquè tinguessin cura de nosaltres en un entorn més lliure.

En el meu cas “el meu poble” era Benicarló, al nord de Castelló , a la comarca del Baix Mestrat. Enllà estava i està la meva família.

Com cada cosa té la seva història , aquesta recepta la situo a Setmana Santa , llavors aquelles dates eren grises, no havia musica , tret de la musica religiosa, ni televisió, ni llocs d’oci oberts... tot tornava a la vida el Diumenge de Pasqua.

Mentre aquest ambient trist regnava, les famílies preparaven el Diumenge de Gloria o Pasqua, reunint-se per fer les Mones, un tortell de pac de pessic amb un ou dur al mig, i tres o quatre tipus de postres diferents que es podien gaudir aquell dia o el dilluns de Pasqua, que el jovent amb tractors anaven a fer, el que ara anomenaríem un Pícnic.

-       Farinoses

-       Roquilletes de taronja

-       Cocs de Raïm o Poma

..... i els pastissets

Jo com a nen “foraster” m’afegia a la família i dins de les meves possibilitats ajudava en la seva creació inicial, amassant i provant la massa crua (un vici) ... després es duien al Forner més proper que cedia el forn per la seva cocció.

El camí era de terra , com no, i el recorregut es feia difícil carregats amb les safates plenes, tots ajudaven.

Els pastissets, a part de formar part de la meva vida, provar-los i sense tancar els ulls ja en transporta a aquelles dates i en  recorda a l’olor de la terra humida que omplia el poble, a l’aire impregnat amb la sal marina que venia del port mariner, els crits dels infants darrera una pilota a un descampat, el color dels camps de blat, les passejades sense destí amb la expressió dels nostres somnis, la cera al terra després de les processions, el primer peto d’amagat amb la que, potser, era cosina,  els jocs d’una infantessa que havíem d’adaptar a les nostres il·lusions i com no  de la joia de veure la família treballant junts explicant mentre cuinaven, anècdotes i històries dels que ja no hi eren i dels que vivien lluny.

No deixa de ser un dolç però llavors representava la fi d’uns dies de tristor imposada i l’esclat de festa familiar mostrat en el Diumenge de Resurrecció, podríem dir que potser no creia, ni crec, en  tradicions religioses, però si creia, i crec, en la tradició culinària. 


PASTISSETS RECEPTA

Ingredients (Que i quant)                                                              

 

Farina                     mig quilo

Oli suau                  25 cl.

Moscatell                2 tasses de cafè plenes

Anís                       1 tassa de cafè plena

Sucre                     1 tassa de cafè plena (al gust)

Aigua                      1 tassa de cafè plena

Ous                        2 rovells d’ou

Confitura de cabell d’àngel

        

Elaboració

Es baten els rovells d’ou, es fa un almívar amb el sucre i l’aigua, (al microones aigua i sucre junts fins la dissolució) , s’afegeix  als rovells batuts, l’almívar el moscatell, l’anís, i finalment l’oli, es bat tot poc a poc fins que es torna en un preparat homogeni.

S’aboca en un bol i després poc a poc es va afegint la farina tamisada per evitar grumolls i batent a l’hora, un cop incorporada la totalitat de la farina s’amassa a ma fins que es transforma en una massa homogènia lleugerament oliosa que permeti ser estirada (es pot anar afegint farina fins que s’assoleixi el resultat.

Es deixa reposar mitja hora tapat amb un drap sec.

Passat aquest temps es separen boletes de massa d’una mida aproximada una pel més gran que el d’una nou

Mentre es posa a esclafar el forn a 200 graus

Cada boleta s’estira fins fer una forma rodona no excessivament fina

Es farceix amb el cabell d’àngel i es segella amb la mateixa massa.

Es posen al forn, a mitja alçada, i aproximadament en 20 minuts estan daurats i llestos per treure’ls s’ensucren mentre encara estan calents i ja està... un cop freds llestos per gaudir-los     


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

HISTORIES QUE MAI HAN PASAT AL POBLENOU - LA FONERIA

EL PETIT MIRACLE