text amb els records d'un altre recepta
PASTISSETS RAONAMENT HISTÒRIC
Cap els anys 60 la majoria de les famílies treballadores havien
de comptar amb ajut extern els dies de
festa escolar, a la majoria ens desplaçaven als pobles de les nostres famílies perquè tinguessin cura de nosaltres en un
entorn més lliure.
En el meu cas “el meu poble” era Benicarló, al nord de
Castelló , a la comarca del Baix Mestrat. Enllà estava i està la meva família.
Com cada cosa té la seva història , aquesta recepta la
situo a Setmana Santa , llavors aquelles dates eren grises, no havia musica ,
tret de la musica religiosa, ni televisió, ni llocs d’oci oberts... tot tornava
a la vida el Diumenge de Pasqua.
Mentre aquest ambient trist regnava, les famílies
preparaven el Diumenge de Gloria o Pasqua, reunint-se per fer les Mones, un
tortell de pac de pessic amb un ou dur al mig, i tres o quatre tipus de postres
diferents que es podien gaudir aquell dia o el dilluns de Pasqua, que el jovent
amb tractors anaven a fer, el que ara anomenaríem un Pícnic.
-
Farinoses
-
Roquilletes de taronja
-
Cocs de Raïm o Poma
..... i els pastissets
Jo com a nen “foraster” m’afegia a la família i dins de
les meves possibilitats ajudava en la seva creació inicial, amassant i provant
la massa crua (un vici) ... després es duien al Forner més proper que cedia el
forn per la seva cocció.
El camí era de terra , com no, i el recorregut es feia
difícil carregats amb les safates plenes, tots ajudaven.
Els pastissets, a part de formar part de la meva vida, provar-los
i sense tancar els ulls ja en transporta a aquelles dates i en recorda a l’olor de la terra humida que omplia
el poble, a l’aire impregnat amb la sal marina que venia del port mariner, els
crits dels infants darrera una pilota a un descampat, el color dels camps de
blat, les passejades sense destí amb la expressió dels nostres somnis, la cera
al terra després de les processions, el primer peto d’amagat amb la que, potser,
era cosina, els jocs d’una infantessa
que havíem d’adaptar a les nostres il·lusions i com no de la joia de veure la família treballant
junts explicant mentre cuinaven, anècdotes i històries dels que ja no hi eren i
dels que vivien lluny.
No deixa de ser un dolç però llavors representava la fi
d’uns dies de tristor imposada i l’esclat de festa familiar mostrat en el Diumenge
de Resurrecció, podríem dir que potser no creia, ni crec, en tradicions religioses, però si creia, i crec,
en la tradició culinària.
PASTISSETS RECEPTA
Ingredients (Que i quant)
Farina mig
quilo
Oli suau 25 cl.
Moscatell 2 tasses de cafè plenes
Anís 1
tassa de cafè plena
Sucre 1
tassa de cafè plena (al gust)
Aigua 1
tassa de cafè plena
Ous 2
rovells d’ou
Confitura de cabell
d’àngel
Elaboració
Es
baten els rovells d’ou, es fa un almívar amb el sucre i l’aigua, (al microones
aigua i sucre junts fins la dissolució) , s’afegeix als rovells batuts, l’almívar el moscatell, l’anís,
i finalment l’oli, es bat tot poc a poc fins que es torna en un preparat
homogeni.
S’aboca
en un bol i després poc a poc es va afegint la farina tamisada per evitar
grumolls i batent a l’hora, un cop incorporada la totalitat de la farina
s’amassa a ma fins que es transforma en una massa homogènia lleugerament oliosa
que permeti ser estirada (es pot anar afegint farina fins que s’assoleixi el
resultat.
Es
deixa reposar mitja hora tapat amb un drap sec.
Passat
aquest temps es separen boletes de massa d’una mida aproximada una pel més gran
que el d’una nou
Mentre
es posa a esclafar el forn a 200 graus
Cada boleta s’estira fins fer una forma rodona no excessivament fina
Es farceix amb el cabell d’àngel i es segella amb la mateixa massa.
Es posen al forn, a mitja alçada, i aproximadament en 20 minuts estan daurats i llestos per treure’ls s’ensucren mentre encara estan calents i ja està... un cop freds llestos per gaudir-los

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada