EL PETIT MIRACLE

 

La Chus era una veïna modèlica, mestra de vocació, quan sortia de la escola on treballava, dedicava el seu temps lliure a educar també als adults sense formació i a predicar les bondats de ser integres i solidaris, feia les xerrades en un petit local al barri del Call de Barcelona, un lloc on antigament els jueus feien artesania convivint en pau amb els cristians. També protagonitzava molts actes docents i filosòfics als ateneus populars on els seguidors acudien a escoltar-la i a participar, amb admiració, mai ningú li va poder sentir una paraula d’odi vers a ningú. Sí... la guerra ho canviava tot, però a ella no la va canviar ni tampoc havia afectat al seu sentiment solidari.

Soltera per convicció i tieta per devoció, no tenia temps per relacions intimes, només el tenia pels seus propòsits d’ensenyar i conviure , per a ella no hi havia enemics només persones que podien o no pensar com ella.

Aquell dia de Gener del 38, molts dels infants del barri estaven jugant amb una pilota de drap , o  saltant a la corda i jugant a la xarranca, les rialles es podien escoltar per tota la plaça Sant Felip Neri i carrers propers, era un missatge de vida envoltat del terror de la guerra, la inseguretat que el més petits no sentien, feia que la ciutat i , fins i tot, les llambordes miressin al cel amb la incertesa de quan la mort i la destrucció els colpejaria. De sobte les sirenes van trencar els jocs cridant la seva advertència, tots els que estaven a la plaça van fugir, uns cap a casa o als refugis, molts d’ells al soterrani de l’església i altres caminaven perduts sense destí.

La Chus va sortir corrents de casa seva a l’escoltar una forta explosió i a l’arribar a Sant Felip Neri va veure el desastre que havia provocat la bomba que van llençar a la Església, un paisatge de morts i mutilats, trossos de carn i sang barrejats amb la runa i metralla, en un racó estava mort Mossèn Joan , que era qui l’havia batejat i amb qui tenia una gran amistat. Les llàgrimes lliscaven més fortes pel seu cor que a la cara, en aquell moment va marxar, volia estar sola, però dins seu una veu li deia que busqués a qui pogués reconfortar i ajudar, donant  mitja volta va recollir una dotzena de marrecs que estaven perduts i desorientats que ella coneixia i sabia que els pares i mares estaven treballant i els va dur ràpidament, mentre s’escoltaven els crits i  plors, al local de la Baixada de Santa Eulalia.

A l’arribar, ella va curar les ferides que tenien i després van seure sota de les taules o baix de les cadires com protegint-se del que pogués caure al damunt. Durant hores el soroll de les bombes  feia augmentar l’angoixa i una en concret va caure  tant prop que semblava que fos dins, tot va tremolar i provocar esquerdes a les parets.

Per tranquil·litzar-los va agafar un llibre qualsevol de la prestatgeria i obrint-lo per una pagina qualsevol va començar a llegir...

...En aquell temps Jesús va rebre la noticia de l’assassinat de Joan el Baptista. Trist , va marxar en una barca al mar Tiberíades fins a una muntanya prop de Betsaida per estar a sol​. A l’assabentar-se de la seva  partida, molta gent el va seguir a peu, i Jesús es va trobar que havia una gran multitud. Llavors, Jesús va curar als malats i va predicar el seu missatge de pau a tota la gent....

Era la Bíblia, i concretament els hi estava llegint Mateu 14: 13-21

L’estaven escoltant i les paraules els tranquil·litzaven , i llavors va pensar en que implicar als infants podria calmar els ànims, així que va preguntar...

-       Teniu gana?

No calia resposta la cara era prou evident, car que la gana formava part del dia a dia, així que va anar al rebost gairebé buit, quedaven tres llaunes de sardines i una barra de pa que guardava per sopar. Els va seure formant una rotllana, amb un ganivet va anar tallant llesques molt primes de pa, tantes com nens i nenes havien i els hi va fer agafar entre les mans, després amb les llaunes obertes va distribuir tot el peix amb tants trossos com es necessitaven que anava dipositant damunt del pa. No en va quedar ni una molla.

Els hi va servir un got d’aigua a cadascun. Tot seguit va continuar explicant el sentit del text de la Bíblia que havia començat a llegir i els hi va dir entre rialles...

Veieu?, com Jesús aquell dia, avui hem pogut fer el miracle de la multiplicació dels Pans i Peixos i així poder menjar tots, no oblideu mai que la vida està feta de petits detalls i que les coses més minses ens poden reconfortar.

Van continuar junts, escoltant les histories que explicava la Chus, fins que la normalitat, si es que es podia dir així , va arribar i els va acompanyar un per un a casa seva.

Finalment al tornar a la seva llar va pensar ... la llàstima que no sàpiga com transformar l’aigua en vi, perquè dono fe que avui ho necessitaria.