Text per un receptari amb l'història familiar

Vaig néixer al Poblenou i sempre he estat lligat al barri, vinc d’una família obrera i des dels 14 anys he estat treballant, fins ara que he aconseguit una mes que merescuda jubilació, el fet de treballar des de tant jove va fer que els estudis sempre fossin nocturns i ara que tinc la oportunitat he volgut fer una formació per gust i sense estres.

Pel que fa al menjar a la infantessa els tipus de menjar sempre han estat mediterranis “pobres”, la meva família per ambdues parts venien de Castelló , concretament Benicarló, Vinaròs i Alcalà de Xivert, es per això que molt del que menjava estava impregnat d’aquella terra i molts records els tinc associats a ella… paelles, morralla freixeda, galeres, suquets de peix i molts d’altres catalans com esculleda amb carn d’olla, escudella barrejada, botifarra amb seques, etc., però tot amb un toc del Baix Maestrat.

He pogut aportar dos receptes familiars espero que les gaudiu tant com jo, Crema de Sant Josep i Pastissets.

És curiós que sent jo petit, de tots els sabors de la meva infantessa, on estaven la escudella i carn d’olla, els canalons de Sant Esteve, els arrossos de pobre, a mi em quedés marcat el gust de la crema de Sant Josep i en venen records familiars relacionats amb aquella festivitat.

Recordo perfectament que era el meu aniversari , el 18 de març, i la meva mare i les seves dos germanes es reunien per fer la crema de Sant Josep, una cuina molt petita, si estaven les tres no entrava ningú més, la olor dolça omplia la casa des del primer minut, i això que trigaven poc en acabar de fer-la, però no us penseu que feien 4 plats.... no... no com a mínim 20 plats i perquè? Dons l’endemà era Sant Josep i la germana petita de la meva mare es deia Pepi.

A partir de llavors es començaven a produir miracles, com era festiu, s’ajuntava el dia de Sant Josep tota la família, com si fos Nadal, venien els fills de les dos germanes petites, les dos avies , uns cosins que vivien a la mateixa escala i algun veí, per això el mínim de 20 plats, tots junts al voltant de la taula i després d’un àpat modest, es treien els melindros, alguna galeta Maria, l’anís i el moscatell o mistela i com no ... la crema de Sant Josep. No sé ells, jo gaudia, i així us aconsello fer, era deixant ben netes les pells de la llimona i els trossos de branca de canyella un cop acabat el meu plat.

Una foto familiar de la època on sembla que fos Sant Josep (al menys m’ho deia la meva mare) però jo no ho he pogut assegurar, malgrat que veig tot el que podia haver.

La segona part i més emotiva és que en el decurs de 5 anys vaig estar intentant aconseguir fer la crema de Sant Josep amb el mateix gust del meu record, la recepta era aproximada dictada per la meva mare, que si dos cullerades, que si un got , etc...

res de mesures ni pes exacte. Per fi un dia 18 de març vaig trobar la barreja exacta i que us he pogut reproduir i compartir, la meva mare amb 92 anys hem va dir que havia fet la crema amb la textura, color, olor i gust exacte a la d’ella i jo ho puc garantir perquè en aquell moment tots els records hem van venir al meu cap omplint de melangia aquell dia... però vàrem trair la tradició ja que no vàrem esperar al dia 19 per menjar-la , però va valer la pena.

El meu objectiu era recuperar la recepta i regalar-li a la meva mare aquell moment per reviure altres èpoques lligades al sabor i ho vaig aconseguir, malauradament 3 mesos més tard la meva mare ens va deixar i jo no vaig fer la recepta fins ara, per tant gràcies per oferir-me aquest repte.

Crema de Sant Josep

Des d’un començament vaig deixar clar que no era bo a la cuina, però al demanar-me una recepta d’un sabor familiar en va venir al cap la Crema de Sant Josep, primer com es fa...

Ingredients i quantitats

2 Cullerades grans de Midó (aprox 25grs)

1 got mitjà de sucre (100 grs )

½ litre de llet

4 rovells d’ou

La pell d’una llimona

1 o 2 branques de canyella

Elaboració

Es posa la llet a coure, a foc lent, amb la canyella tallada a trossos i la llimona , prèviament de la pell de la llimona s’ha d’eliminar la majoria de la part blanca, en el moment que comença a bullir es retira del foc i es deixa fora.

Els 4 rovells d’ou i el sucre s’han de batre a part fins obtenir una crema sense grumolls.

A la cassola on està a llet , es retira provisionalment la llimona i la canyella i s’afegeix el midó batent-lo fins a la total dissolució.

S’afegeix la pasta obtinguda amb els rovells d’ou i el sucre i es va batent fins a que està del tot unit (amb la batedora manual preferentment )

Per acabar s’incorpora la canyella i la pell de llimona retirada abans i es posa coure a foc lent mentre anem remenant poc a poc, anirem notant com s’està tornant espessa i en el moment que comença a bullir es retira del foc.

S’ha de col·locar en plats preferentment petits i plans i repartint els trossos de canyella i de llimona en cadascun dels plats.

Es deixar reposar fora de la nevera i quan està fred veurem que ha creat un tel damunt de la crema. Hi ha gent que vol posar sucre i cremar-lo, a casa meva la Crema de Sant Josep no s’ha cremat mai.