EL REGAL QUE NO AGRADA

Hola, et vull demanar que m’escoltis, avui més que mai necessito la teva atenció i que no em tallis. He

vingut amb un regal, un regal que, pel moment que estem vivint, sé que no t’agradarà rebre, ni el regal,

pel que significa, ni el seu color. No et faré pensar ni gens ni mica, no cal que obris el paquet , és un

mocador... un mocador ... verd. Ja sé, com t’he dit, que conec els teus gustos i el verd no t’agrada no és

el teu color preferit ni de lluny, si... puc llegir dins dels teus ulls que no entens el perquè l’escollit i

voldria explicar-ho sense utilitzar massa temps, ja saps que no en tenim per perdre.

Des de fa dies que estem dins d’una nova situació que hem de superar i hem de fer-ho junts, com hem

viscut els darrers 35 anys, amb la mateixa il·lusió que teníem en els viatges, on sabíem al lloc que  

anàvem però no les experiències que viuríem, com hem viscut el naixement dels nostres fills i tot el 

que  ells ens han aportat, bo i no tant bo, com hem anat superant tots els entrebancs de les respectives 

feines,  com hem fet amics i com hem mantingut els que teníem, a la fi com hem passejat per la vida de 

la ma, gaudint de totes les coses per petites que foren, ja que tot plegat ja pertany a la nostra vida ... una 

vida que no s’entén l’un sense l’altre.

I , si , desprès tants anys aquí estic jo parlant-te mentre estàs asseguda, amb la mirada trista i plorosa

esperant que acabi. És per això que t’he demanat silenci ... per deixar-te pair el moment i que et surti la

tristor que tens dins teu, i que a partir d’ara vull que sigui la darrera tristor, avui és l’inici d’un altre part

del nostre viatge i, en el mateix, el mocador verd té molt a dir. Han passat uns dies des de que et van

diagnosticar i va ser un cop dur, però demà comences la quimioteràpia i jo estaré al teu costat, ho farem

junts, com sempre hem fet les coses difícils , i segur que serà dur, res ha estat fàcil no?, ho serà el

tractament i ho serà la recuperació, però no podem deixar-nos vèncer, ets una persona forta , que m’ha

fet fort a mi, i per això ens em sortirem , millor dit te’n sortiràs i , en el moment que toqui et posaràs

aquest mocador, però no perquè hagis de tapar cap vergonya, sinó precisament perquè és verd , el color

de la esperança, una esperança on ens recolzarem per demostrar que una maleïda malaltia no acabarà

amb tu ni amb la nostra felicitat, som més que tot això. Et proposo que cada dia escrivim un motiu

d’esperança per seguir lluitant o un comentari d’alguna cosa que hagi dolgut i així quan tot hagi acabat

agafem tots els papers i els ficarem, embolicats, pel mocador , farem un farcell i el primer dia de Sant

Joan el llançarem a la foguera i cremarem totes es angoixes viscudes.

I ara tanca els ulls i imagina que s’obre un parèntesi difícil que quan es tanqui hi haurà un nou futur.

Quan els obris començarem la nostra lluita ... una lluita de color verd