Assaig sobre un quadre

 
Aquest matí de diumenge, l’Anna s’ha despertat d’hora, s’ha vestit ràpid amb un vestit lleuger i ha anat cap a la finestra , encara no fa fred , a ella li encanta gaudir de la brisa del mar a la cara mentre fa les seves reflexions matinals, però avui són més intenses que mai... el primer petó sempre dona a pensar. Va ser ahir quan l’adolescent va viure una tarda especial, va sortir amb la seva colla a passejar pels carrers de Cadaqués i, sense esperar-ho, en un moment fugaç, es va petonejar amb la seva millor amiga, va ser un petó llarg i emotiu, on va poder sentir els tendres i tebis llavis de Laura sobre els seus mentre s’estaven abraçant ... i ho havia viscut amb la persona que menys s’esperava.
 Per això, avui, mentre mira l’horitzó, els pensaments i dubtes la sobrepassen, a estones creu que el millor seria marxar lluny navegant en  aquell veler i deixar que el vent, acaronant-li el cos, li aclarís les coses.
Finalment decideix marxar, agafa la bossa i unes ulleres de sol, per amagar les llàgrimes si haguessin de sortir, i anirà decididament a casa de Laura, vol parlar amb ella, veure si el que va passar va ser una errada, o un moment puntal, resoldre el dilema que sobtadament se li havia plantejat sobre les seves inclinacions, i tot arribant a la porta, just abans de picar el timbre, l’Anna ho veu clar...  sap el que fer, la primera decisió difícil de la seva vida es senzilla, tant senzilla que, sense temps a trucar, surt la Laura de casa, es creuen la mirada, s’abracen sense paraules i les dues deixaran que passi el que hagi de passar, sense prejudicis i amb llibertat.