CRISTINA I.P. (Capitul novela l'Adeu de Dani)

 

Els Mossos estaven buscant  proves i empremtes dins de l’habitació 103 de l’Hotel Sitges 1886, mentre ella, que acabava d’incorporar-se, desprès d’haver perdut el coneixement, es va vestir i va ser acompanyada, per un agent, al hall de l’hotel on l’esperava un inspector per prendre-li declaració.

Bon dia, soc l’Inspector Companys- es va dirigir a ella – si es troba en condicions , i abans d’anar a l’Hospital a que i li facin una revisió més complerta , necessitaríem saber que esta fent  a Sitges i tot el que recordi que ens pugui aportar pistes, per guanyar temps.... senyoreta...

-Bon dia Inspector, en diuen Cristina Solà i soc Investigadora Privada, fa uns dies vaig rebre l’encàrrec de fer un seguiment del veí d’aquesta Vila Ferran Mulet. Un conegut meu fa anys que està investigant un assassinat a Sevilla, darrerament va trobar-se amb ell al Café Zurich de Barcelona i de la conversa que varen tenir va deduir que li amagava coses i sospitava que podrien ser importants en la resolució del crim. Donat que ell treballa i despertaria sospites, em va contractar a mi per veure si els moviments d’aquesta persona deixaven a l’aire qualsevol tipus de conducta estranya o algun fet fosc en la seva vida.

Un cop em va posar en antecedents amb tota la informació que ell havia recavat, va ser fàcil acceptar, enganxant-me totalment a la intriga que s’obria en front meu, una intriga comparable a les series que sovint veig a NETFLIX. Vaig tancar tota la meva agenda, fins i tot anul·lant un viatge que tenia programat a Florència.

M’acabaven de regalar un somni, després de 9 anys de ficar-me en la vida dels demés amb  casos d’infidelitats, divorcis o espionatge industrial, ara en tenia un de veritat, dels que ens plantejaven a criminologia , un delicte no resolt , possiblement es tractava d’un crim passional o potser hi havia quelcom més darrera, i  que, malgrat, es va produir fa molts anys , faltaven elements foscos per trobar . La meva experiència en un treball de recerca sobre la vida en secret del col·lectiu homosexual als 60 i 70 m’ajudaria a  endinsar-me més en aquest mon.

Primer en vaig dedicar a la feina de despatx , on vivia, quines aficions tenia , si tenia parella estable, família, etc. Realment poca cosa aclaridora vaig trobar per Internet, només que és Odontòleg , està jubilat parcialment, ja que la Clínica Dental la té llogada però continua supervisant-la i fa alguna feina ocasional a clients antics. Una cosa que vaig poder veure a l’hemeroteca és una entrevista que va tenir al programa d’Ana Rosa on denunciava la falta de resolució del crim en qüestió, com si ell fos víctima també. Amb tot això i per trobar respostes, era obligat venir a Sitges a continuar la investigació i per això vaig reservar una habitació a aquest hotel.

-L’Inspector va interrompre a Cristina – Podria centrar-se en el que ha fet avui, amb qui s’ha relacionat i si  sospita d’algú?-

-Per suposat- respondre ella- Justament a l’arribar i un cop instal·lada he anat per la zona de Vinyet on té el domicili en Ferran i m’he dedicat a anar preguntant si el coneixien, amb discreció i aprofitant la seva professió, he adoptat el personatge de Representant d’un grup  interessat en invertir en clíniques dentals, la majoria de persones que he trobat als bars i botigues de l’entorn era gent jove i ningú sabia donar-me raons sobre ell.

Al arribar al mig dia, he passat davant del Restaurant el Noi d’Alcoi i  he entrat a dinar, un cop dins i quan ja havia demanat el menú, un home d’uns 70 anys ha aparegut a la meva taula i s’ha assegut , dient-me que es deia Marcel i volia parlar amb mi, jo estava sorpresa perquè era el primer cop que el veia, malgrat tot l’he deixat parlar i m’ha dit que sabia que estava buscant informació del Ferran, que feia estona que em seguia i m’ha preguntat que si el que volia saber estava relacionat amb l’assassinat de la seva ex parella a Sevilla, he quedat sorpresa i sense paraules, en cap moment jo havia parlat amb ningú d’aquest fet, tot seguit m’ha dit que el que jo estava fent era perillós, que no es podia remoure la merda sense tacar-se. El meu cor s’ha posat a mil, i un cop recuperat l’alè, he preguntat perquè deduïa això, i he repetit el meu argument oficial, ha esclatat a riure i m’ha dit que no colava però  si volia acceptar el risc i seguia  interessada en saber que va passar a Sitges abans de la tragèdia de Sevilla a l’any 1985 m’ho podia explicar però que no era el lloc ni el moment i que vindria a les 8 del vespre a l’Hotel que l’esperés al hall i ha marxat tot seguit, sense donar-me l’oportunitat de demanar-li ni tan sols un telèfon de contacte.

Ben dinat m’he apropat a la Clínica Dental al carrer Sant Josep, a la recepció he preguntat directament pel cap, i al dir-me que no estava, he argumentat que els meus representats tenien presa en contactar amb ell i si em podien informar d’on el podria trobar, la recepcionista ha respost que estava a Barcelona i demà tornaria, llavors li he donat una tarja falsa demanant que li deixessin a la taula per tal de que no es perdés, ho ha fet  i a l’obrir la porta es veia penjada una foto antiga amb 4 persones i una d’elles era el Marcel infinitament més jove però amb la mateixa expressió i complexió que tenia avui al restaurant, he anat cap enllà i no li he permès que tanqués la porta improvisant amb cara de sorpresa, dient que un d’aquella foto el coneixia, que es deia Marcel i sorprenentment m’ha seguit la conversa dient que si,  que un dels quatre era el Ferran amb una parella antiga , que no recordava el nom, i dels altres dos un efectivament es deia Marcel i al seu costat el que havia estat la seva parella i que havia mort d’un infart recentment, els quatre eren inseparables als anys 80, no ha dit res més a les meves preguntes sobre si encara es veien , ho do nat per acabada la xerrada amb un senzill, demà el Senyor Mulet la trucarà.

He marxat i baixant pel passeig de la platja ,ja camí de l’hotel , m’ha vingut al cap que  la foto estava feta a un carrer que havia estat aquest matí, era el Carrer Primer de Maig, conegut pel Carrer del Pecat i he tornar a passar per ell a veure si podia treure alguna informació al Bar que estava de fons o algun coetani d’ells. Com era d’esperar el local ja no existeix i no només m’he creuat amb turistes, però en tot moment he tingut  la sensació que m’estaven seguint i vigilant, mai m’havia passat però desprès de la conversa del Restaurant estava preocupada i no tenia cap estri de defensa personal ja que tot ho havia deixat a l’habitació, així que m’he donat presa per poder arribar al lloc segur que considerava la meva cambra.

Un cop aquí necessitava un bany relaxant ja que el dia ha estat intens, però portava una estona ala banyera i m’ha semblat escoltar sorolls, embolicada amb la tovallola i silenciosament he obert la porta, estava tot regirat i, a primera vista, faltava l’ordinador, m’ha semblat veure una ombra darrera la cortina i poc a poc acostant-me a la tauleta de nit pretenia arribar a la pistola Tasser que tenia guardada, de sobte he vist  un moviment ràpid , he pogut donar un fort crit i he rebut un cop al cap caient enterra. Després al despertar-me m’han dit que una empleada, al escoltar-me ha vingut , m’ha trobat enterra i ha trucat  al 112, potser m’ha salvat la vida.

Aquest és el resum, l’únic que crec que falta és l’ordinador i no em preocupa... està buit, per temes de privacitat els arxius els guardo directament al núvol i les notes les porto sempre al mòbil . Per cert quina hora és?

Tres quarts de nou- va dir l’inspector- però estigui tranquil·la estem aquí des de les 19 hores i no ha vingut ningú sospitós i ben segur que ni vindrà.  Amb totes les dades que ens ha donat començarem a investigar. Vol que truquem a algú?

No cal gràcies – deia Cristina- visc sola i no vull implicar ni a cap amistat ni al meu client.

A tot això l’Inspector havia començat a marxar , va donar mitja volta i li va comentar

- Cristina , si es queda aquí i no te cap compromís ... vol que ens veiem aquest vespre ?, sopem i seguim parlant del que ha passat i així si recorda alguna cosa més ho podré saber en primera persona. Si està d’acord la recullo a l’hospital? –

Cristina molt sorpresa va acceptar, sobre tot perquè aquesta proposta era molt estranya, fora de l’habitual i era poc ètic que un policia actués tant familiarment, alguna cosa havia fosca en tot això.

Va pujar a l’ambulància pensant que la nit li proposava un nou repte.