Text experimental sense adjectius

  

El clic

En Lluis havia entrat a la Biblioteca feia uns minuts i s’havia assegut al racó prop de l’única finestra que donava claror, l’objectiu era estudiar per a l’examen de la darrera assignatura del grau d’història, necessitava silenci i concentració.  De sobte va començar a sentir-se el soroll d’un bolígraf mentre s’obria i tancava, “clic, clic, clic , clic, clic, clic” . Va aixecar la mirada per buscar qui estava jugant amb l’artefacte, sense èxit.

Va anar passant el temps, ja no veia les paraules del llibre, no importava la llum que entrava per la finestra perquè només sentia sorolls, el “clic, clic, clic , clic, clic, clic”, la respiració de la seva veïna de taula, els sospirs dels altres assistents desaprovant la conducta del que trencava el silenci. S’estava complicant la situació, els nervis s’apoderaven dels usuaris, en Lluis era un d’ells, en aquell moment ja no importava l’assignatura , ni l’examen, tots estaven dedicats a trobar el o la culpable  i no ho van aconseguir.

Tots s’anaven marxant acomiadant-se de la Bibliotecària mentre ella anotava , seguint el Protocol COVID, les entrades i sortides per l’aforament. Quan el darrer va sortir, va deixar el bolígraf que tenia a les mans, i al tancar-lo va fer de nou “clic, clic, clic , clic, clic, clic “  i va pensar... o em trec el tic o miraré de comprar-me un BIC.

En Lluis a l’arribar a casa va anar a dormir i no va estudiar deixant en mans del destí el resultat. Va estar  tota la nit somiant i escoltant el “clic, clic, clic , clic, clic, clic” al seu cap. Al despertar-se, una dutxa i esmorzar, després  es va traslladar a la Universitat , va entrar a l’aula, malgrat que no estava  convençut d’aprovar, havia de provar-ho i  quan començava a concentrar-se, va escoltar  “clic, clic, clic , clic, clic, clic“ de nou, un soroll que va omplir la sala i que de tant en tant és repetia, i  no s’ho va pensar, va llençar els papers enlaire i cap a casa, per a ell ja no era el dia de fer un examen. En canvi enllà estava la bibliotecària (que també era estudiant) utilitzant el bolígraf , va començar a fer la prova, trenta dos “clic, clic, clic , clic, clic, clic” desprès va acabar i lliurar el document a l’examinador,  pensant ....  Alea iacta est.  No sabem si va aprovar o no, però no dubtem de que la resta d’alumnes estava ratllant el suïcidi.