ELIN
,ENGLA , LIV
Fa molts anys a les terres del nord, es diu que hi havia
una illa anomenada ELIN, on els humans
convivien en plena harmonia amb les Deïtats.
Tenien un estil de vida modest , uns llauraven la terra, altres sortien a pescar,
així acumulaven el menjar que necessitaven, també havia un grup d’exploració
que viatjava per conèixer altres indrets i cultures i ho feien per enriquir-se
d’aprenentatge i així anava passant els temps.
ELIN era una comunitat màgica, entre els seu habitants no havien discussions, enveges ni traïcions, disposaven
de gairebé tots els sentiments i emocions, tot ho arreglaven amb un somriure ja
que estaven tocats per la ma dels Deus i seguien els seus mandats. Però no
tenien una vida llarga , a canvi d’aquesta tranquil·litat només podien viure fins a complir 30 anys ,
moment en el que s’esvaïen desapareixent per sempre més, però el seu darrer regal
era poder escollir quina forma etèria
volien adoptar un cop arribés el seu moment i un altre condició era que no
podien estimar a altres persones, els essers superiors no volien que existís qualsevol
altre dependència emocional que no fos la devoció vers a ells.
Explica la llegenda que un dia abans de complir els 30 , ENGLA, va començar a meditar en que volia
convertir-se ja que era hora de exposar la seva decisió, no ho tenia clar i
seguia dubtant però va marxar cap el Temple dels Deus, lloc on havia de
dipositar el seu darrer desig.
Era una porta alta i estreta on en prou feines entrava un
i allà va coincidir amb LIV que estava en la mateixa situació, els hi quedaven
24 hores per la seva fi, al intentar entrar, accidentalment, van xocar i es van quedar front a front amb
els cossos enganxats, i desprès de milers d’anys va passar un fet inesperat...
la mirada dels dos es va creuar i una màgia els va envair... era l’amor, el
sentiment desconegut i prohibit, una barreja de sensacions interiors anaven
succeint en ells, no sabien que fer ni com afrontar-ho però tenien poc temps,
sense paraules i agafats de la ma, moguts per aquell impuls nascut sobtadament
, van fugir a passar aquell dia junts , gaudint l’un de l’altre i del que
aquell descobriment els hi aportava, recorrerien tots els indrets del poble i
amb la nova visió ja eren uns paisatges nous i meravellosos, l’aire que
respiraven, l’olor de les plantes tots semblava nou , tant com mai ningú havia
imaginat. Fugint de les mirades dels ciutadans van seguir corrent i finalment van acabar a la platja on es van
estirar damunt la sorra humida fent l’amor fins la matinada.
Arribava el moment final, no tenien cap més remei que
anar al temple a dipositar el seu desig. Engla va escriure en el paper que
volia ser part del mar per poder ser lliure i besar la sorra on tant havia
estimat. Liv en canvi va escollir ser part de la Lluna per poder veure la terra
i el mar des del cel, protegir-la i recordar sempre els moments prohibits
viscuts.
Com estava previst als pocs minuts els dos desapareixien
sense temps a acomiadar-se.
Els Deus es sentien enganyats i es van reunir per tractar
sobre el trencament de les seves normes. Així dons van decidir :
... Destruir la illa i els seu habitants perquè no volien
que allò tornés a passar, així que enviaren un Tsunami a ELIN per fer-la desaparèixer.
... Van fer que la Lluna només sortís de nit impedint que
veies res ja que a l’aparèixer ella la terra estaria a les fosques.
... i finalment també que al mar haguessin tempestes i,
d’aquesta forma , Engla no pogués tenir pau mai més.
Però diuen també les veus assenyades que l’amor tot ho
pot i que algunes nits els amants es tornen a trobar i els podem veure junts arribant
en forma d’onades il·luminades , com si millers de lluernes visquessin dins de
l’aigua.
Potser és inventat , potser és un somni o potser és només
un conte , però si algun cop de nit esteu a la vora del mar amb els peus a
l’aigua i sentiu com si us els acaronen, penseu amb LIV i ENGLA.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada