feelings

 

FEELINGS

Les persones han anat ocupant les taules

la cafeteria comença a agafar la seva forma

tot està al seu lloc, com si d’un quadre es tractés

entrant a la dreta la barra amb els seus tamborets

les taules rodones i una quadrada amb llurs cadires

l’aparador modernista amb les innumerables ampolles de licor

i la llum... la llum juga un especial paper amb la seva calidesa

m’he assegut a la mateixa taula d’aquell dia

la de sota del quadre del 14 de Juillet 1916, Journée a París

recordo que al carrer plovia amb molta força

vas entrar amb la roba i el cabell tot mullat

no hi havia cap taula lliure només quedava una cadira a la meva

en vas preguntar si podies deixar penjada la jaqueta enllà

jo et vaig convidar a seure

de fons aquell dia sonava la maquina de discos amb la cançó “Feelings”

la connexió va ser brutal

vam parlar prop de cinc hores, entre copa i copa.

l’intercanvi de sensacions era gran

coincidíem en la majoria de coses

ens expressàvem amb les mirades, creuant-les sovint, barrejant somriures

no ens calien les presentacions, semblava que ens coneguessin de sempre

els sentiments expressats per la cançó es reproduïen a les nostres vides

el moment va ser màgic, tant que diria que vaig aprendre a estimar.

ens vàrem acomiadar amb un petó als llavis, curt però intens

havíem de trobar-nos el primer dissabte de mes al mateix lloc

però no vas tornar i no sabia com localitzar-te.

avui com la majoria de primers dissabtes des de llavors he tornat aquí

esperant que entris per la porta

tot està igual tret de les marques dels licors.

també han canviat les persones, gent sense cara per mi

sempre he tingut l’esperança de que tu tornaries.

no m’he amargat mai perquè aquest amor em dona dolçor.

El parèntesi va ser  quan, gràcies a Internet, et vaig retrobar.

no estava segur de que hem diries i vaig trigar a escriure’t

vas respondre amb il·lusió  dient que sempre m’havies recordat

i com no, vam quedar aquell 17 d’agost a aquest mateix lloc.

no vas venir i les hores es van fer eternes.

els sentiments seguien presents però estava trasbalsat pels dubtes

l’endemà a les Xarxes em va semblar veure que aquell dia baixaves per Les Rambles

i els teus amics s’acomiadaven com si fossis una víctima de l’atemptat

jo encara em nego a creure-ho, no pot ser cert.

Li demano a l’Andreu que entre canya i canya posi a l’aparell de musica “Feelings”

i amb aquests sentiments apuraré el got d’absenta

quant senti al cambrer dir... ep! Es hora de tancar, marxaré

et duré amb mi a passejar al meu  cor pels carrers de la nostra ciutat

...fins el proper dia, que seguiré esperant-te