Missatge des d’un somni (CAPITUL DE L'ADEU DE DANI)

 

La sala tenia un ambient agradable i de confort, pretenia donar sensació de seguretat i privacitat. Tot semblava fet com el decorat d’una pel·lícula amb una adequada ventilació i il·luminació natural, la pintura de les parets tant dels despatx com de la resta d’espais era de colors clars donant un ambient càlid i que , al mateix temps, reflectien la llum que entrava per les finestres.

El mobiliari de la sala no era excessiu però disposava de tres cadires còmodes, escriptori, un armari tancat amb el rètol de CONFIDENCIAL , possiblement estaven els  tests i proves psicològiques, traços de vida explicats per persones cercant ajuda, i com no un racó amb  joguines i altres materials per a l'atenció de nens. Però el centre d’atenció era el divan de color negre estratègicament col·locat per tenir tota l’observança i el control del professional.

Feia una estona que ell esperava que entrés qui havia d’ajudar-lo i, mentre, podia llegir els diferents títols penjants a la paret, llicenciatura, màsters, seminaris i diferents cursets, si fos amant de les titulacions hagués pensat que estava en bones mans, però res d’això li feia perdre la intranquil·litat en la que estava instal·lat. Va mirar el rellotge de la paret i va poder comprovar que les agulles estaven sobreposades a les 12 en punt i en aquell moment el Psicoanalista va entrar per la porta. La seva presencia era elegant, tranquil·la, cada peça de roba estava escollida per no ressaltar i distreure l’atenció, amb un somriure neutre va senyalar amb la ma la cadira on esperava que seies l’Adrià,  ocupant el Doctor la cadira enfrontada.

Bon dia Adrià- li va dir- per començar m’agradaria que estès còmode , jo prefereixo estar un front de l’altre però si prefereix estar al divan pot fer-ho.

No es preocupi aquí estic be – va respondre –

Tot seguit  el professional va agafar una llibreta, col·locant-se les olleres recolzades al mig del nas i va convidar al pacient a que expliqués que l’havia dut a demanar cita .

L’Adrià que tenia les paraules atrapades a la seva ment des de feia dies va començar a parlar tot dient...

“Doctor el que hem porta aquí és un somni que em te atrapat sense que, fins ara hagi pogut comprendre que vol dir i espero que vostè em pugui ajudar. Si hagués estat un fet puntal no li donaria importància però s’ha repetit en varies ocasions i gairebé sempre de forma i amb trets molt similars, ja me’n vaig a dormir amb el neguit de quan començaré a veure les imatges.

Sempre s’inicia igual, estem la meva dona i jo al mercat, però no és un lloc conegut, hi ha molta gent però no podria identificar cap rostre, estem passejant i tot és gris , diferents botigues i en canvi a totes venen peix i fruita al mateix temps, la senyora de la parada que ens trobem primer ens fa provar una maduixa i ens diu que al nen i agradarà, de sobte ens adonem que el nen no està amb nosaltres i comencem a preocupar-nos, la meva dona riu i la fruitera també ... de cop estem al carrer és de dia però no hi ha sol, un riu baixa ple d’escuma i passa al costat del mercat, les roques que marquen la llera es mouen canviant el curs del mateix de forma constant, uns marrecs juguen a la vora i el riu es torna vermell, tot es en blanc i negre però l’aigua té aquest color, els nens surten perseguint-se pel carrer de la cantonada, surt la meva dona i diu cridant... el nen on està el nen? Surto corrents darrera dels infants intentant trobar al meu fill, el carrer no te sortida, està ple de banderes verd-i-blanques com si fos festa major, i com a tot el somni la resta en blanc i negre, el carrer es desert... ara no hi ha ningú . De sobte estic dins del mercat i a la mateixa botiga hi ha ara un peixater que m’ofereix comprar una bruixa, la comença a desespinar i torno a veure sang que cau a terra i va cap el riu que està passant per dins del mercat, el depenent em diu que tirarà les espines a les escombraries perquè en uns minuts les portaran a Barcelona, recordo al nen dir-me “tornaré a casa” i vaig de pressa a la recerca dels contenidors que havien fora el mercat, al primer res, obro el del costat, l’obro i  està el nen amb cabell curt, sembla que te 6 anys, però amb cara d’adult i vestit amb esmòquing... em diu ... “gràcies Adrià no tot s’ha perdut”. Miro al meu voltant i estic sol, porto els dos anells a la ma esquerra, el de casament i el del 10è aniversari me’ls trec i passen un dins de l’altre, no ho entenc... mai ho havien fet ho torno a provar i segueix passant, aquí em desperto sobresaltat.  “

El psicoanalista , que no havia parat d’anotar a la seva llibreta,  va tancar-la suaument i es va treure les ulleres, després d’uns segons de pausa va dir a l’Adrià.

Està clar que es un missatge que ve del seu subconscient hauríem de saber si hi ha algun fet de la seva vida sense resoldre i que el tingui preocupat, alguna cosa en que la rel està a la infantessa perquè a la seva fitxa veig que no te fills, llavors la recerca d’aquest infant pot ser vostè mateix o algun dels seus millors amics que necessita o demana el seu ajut.

El color vermell es patiment, sang, dolor , impotència. El riu llàgrimes sense fi, sense descans. Que la seva dona rigui vol dir que el problema l’ha de resoldre vostè que ella és una espectadora més. El mercat és una pista de localització d’ara o d’abans i el retorn a Barcelona és algú que va marxar i amb el seu retorn es podia aclarir alguna cosa que estava amagada... les escombraries ens diuen que es tracta d’un fet que amaga coses brutes. L’anell ens diu que està a les seves mans trobar el que hagi de trobar i encaixar les peces del puzzle. Amb tot això hauria de pensar i fer un escrit del que se li acudeixi i desprès torna a demanar cita i en parlem.”

D’acord, va dir l’Adrià, es va aixecar i tot seguit s’acomiada del doctor amb un senzill “ja el trucaré”, no calia més un cop va pagar la vista a recepció i travessant la porta semblava que ho veia tot més clar, era el Dani, amic de la infantessa, que vivia prop del mercat de La Unió al Poblenou i que fou assassinat a Sevilla, semblava que li estava enviant un missatge de que a Barcelona havien respostes per aclarir la seva mort.

Si posaria a treballar per ajudar-lo per ell i la seva memòria.